4.1. Fauna
4.2. Vegetació
_______________
4.1. Fauna:
La fauna ha millorat molt en els darrers anys gràcies a la protecció.
En prohibir-se els tractaments aeris contra els mosquits, han augmentat molt totes les poblacions d'invertebrats, sobretot dípters, papallones, libèl·lules i crustacis.
Cal destacar la presència de sangoneres (Hirudo medicinalis), espècie en forta regressió a causa de les antigues captures i la pèrdua d'hàbitat.
Els peixos tenen aquí bones poblacions, essent els més abundants: la carpa (Cyprinus carpio), el joell (Atherina boyeri), les llisses (Mugil cephalus, Liza ramada) i les anguiles (Anguilla anguilla).Els més destacables per la seva raresa són:l'Espinós (Gasterosteus aculeatus) i el fartet (Aphanius iberus)
Les poblacions de rèptils i amfibis estan ben representades, i en destaquen el tòtil granoter (Dyscoglossus pictus), els tritons (Triturus marmoratus i T. helveticus), la tortuga de rierol (Mauremys caspica), els sargantaners (Psammodromus algirus i P.hispanicus) i el lluert (Lacerta viridis).
Quant als mamífers, cal destacar la llúdriga (Lutra lutra) amb la qual s'està tirant endavant un projecte de reintroducció, el turó (Putorius putorius), força estès, i la daina (Dama dama), introduïda l'any 1987.
Els ocells, dels quals s'han observat 328 espècies diferents, han experimentat un augment realment impressionant gràcies a la constitució de les reserves l'any 1983. Així, per exemple, el bitó (Botaurus stellaris) passa de no nidificant a tenir 6 parelles l'any 1997, la cigonya (Ciconia ciconia) de cap parella a 16 el 1997, l'arpella (Circus aeruginosus) d'una parella a 15, l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) de 200-250 parelles a unes 2.500.
Altres espècies nidificants destacables són el martinet menut (Lxobrychus minutus), amb 35 parelles, l'ànec xarrasclet (o roncaire, a l'Empordà) (Anas querquedula), 4 parelles, la polla blava (Porphyrio porphyrio), reintroduïda l'any 1989 a base d'exemplars procedents de Doñana i que ja se'n va comprovar la cria l'any següent (la població actual es calcula en uns 150 exemplars), el rasclet (Porzana pusilla), amb unes quantes parelles, i la trenca (Lanius minor), amb 10 parelles, que constitueixen una de les dues úniques poblacions ibèriques (l'altra es troba a les planes de Lleida-Osca).
Durant l'època de migració primaveral, els aiguamolls són un refugi insubstituïble quan bufa la forta tramuntana.
En aquestes circumstàncies, que a vegades poden allargar-se durant uns quants dies, es sedimenten al parc centenars d'anàtids, limícoles, ardèids, passeriformes, volades de flamencs, de cigonyes, etc., tot cercant descans i alimentació per travessar els Pirineus quan pari el vent i poder així continuar el seu viatge.
També a l'hivern el Parc ha passat a ser un lloc important per a l'estada d'ocells aquàtics, superant els 2.000 exemplars, els anàtids i fotges que arriben cada hivern -la mitjana d'hivernada abans de la creació del Parc era de 400 ànecs i fotges, i hi destacaven el nombre d'ànecs collverds (Anas platyrhynchos) i xarxets (Anas crecca).
El lloc és també important per a la hivernada d'esplugabous (Bubulcus ibis) amb uns 5.000 exemplars, així com per al capó reial (Plegadis falcinellus) que porta uns quants anys passant l'hivern aquí. Es veuen grans volades de fredelugues (Vanellus vanellus) i al mar es poden observar cada any les calàbries agulles (Gavia arctica).
En el Parc també s'estan portant a terme projectes de recuperació de races domèstiques autòctones, en concret de la vaca marinera, a partir de la vaca menorquina, de l'ase català i de l'oca i la gallina empordaneses.
Malgrat que les mesures de protecció han donat resultats, urgeix adquirir la reserva dels Estanys per poder gestionar-la adequadament, com s'està fent a les llacunes litorals de propietat pública.
També calen plans de conservació dels prats inundables i de les dunes.
4.2. Vegetació:
La vegetació dels Aiguamolls té unes característiques especials que la distingeixen força de les zones properes, assemblant-se més a la vegetació de les planes litorals que es troben al nord del Pirineu (Rosselló, Camarga). Al perímetre del Parc conviuen els conreus, alguns d'arròs, amb zones de pastures (les closes) molt interessants tant des del punt de vista biològic com paisatgístic.
Les tres reserves naturals integrals són les àrees que donen més caràcter i rellevància al Parc.
Al nord hi ha la Reserva dels Estanys, amb els estanys de Castelló, Palau, Vilaüt i Mornau, amb grans canyissars, balques i prats inundables amb lliri groc (Iris pseudacorus) i jonques (Scirpus sp.)
A la part central, es troba la Reserva de les Llaunes, el sistema llacunar d'entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià, amb llacunes litorals, prats salobres i dunes. Finalment, al riu Fluvià, s'hi troba l'illa de Caramany, un bosc de ribera ben constituït.
Vegetació de sòls salins
S'hi fan una sèrie de vegetals molt especialitzats,generalment de fulles carnoses, com les salicòrnies (Arthrocnemum), el salat blanc (Halimione portulacoides), el jonc marí (Juncus maritimus) o l'espartina (Spartina patens).
Altres figures de protecció
A primera línia, enfront del mar trobem, entre d'altres, el jull de mar (Elymus farctus), i damunt les dunes destaca el borró (Ammophila arenaria),robusta gramínia fixadora de les dunes.
Vegetació marjalenca dels marges dels rius, recs i dels prats inundats
La plana al·luvial del Fluvià i de la Muga és creuada per un gran nombre de canals de drenatge que tenen vegetació particular, dominada sobretot pels canyissars i comunitats afins.
Les plantes més típiques d'aquests hàbitats són: el canyís (Phragmites australis), les balques (Typha angustifolia i T. latifolia), la jonca d'estany (Scirpus lacustris), el lliri groc (Iris pseudacorus), el plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica) el malví (Althaea officinalis), la salicària (Lythrum salicaria) i un llarg etcètera.
En aquest conjunt cal situar també la vegetació dels prats inundables amb aigua dolça durant un cert període de l'any.
És un món particular sotmès a una pastura de bovins i èquids, i on junt a herbassars molt inundats, formats per grans càrex (Carex riparia i C. otrubae) i jonques d'aigua (Eleocharis palustris), hom pot trobar bones pastures.
A les vores dels rius o dels recs hi ha els boscos de ribera, formats per salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), verns (Alnus glutinosa), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia) i tamarius (Tamarix anglica).
Vegetació aigualosa i lacustre de les llacunes i cursos d'aigua
Destaquen els ranuncles aquàtics (Ranunculus baudotii) i altres plantes submergides (Zannichellia, Potamogeton, Najas, Chara, etc.).
També les minúscules llenties d'aigua (Lemna) o les cal·lítriques (Callitriche)
